Era una prova ciclista única en el seu gènere, per la seva llargada i duresa (prop de 600km) i pel seu desenvolupament. Del 1946 al 1985, durant la segona part de la cursa els ciclistes es posaven darrere un enginy motoritzat anomenat Derny que era conduït per l'entrenador, per tal de reduir la resistència amb l'aire, cosa que permetia als ciclistes aconseguir velocitats de l'ordre dels 50 a 60km/h. El reglament va patir nombroses adaptacions amb el pas dels anys.

Aquesta mateixa cosa que la feia única en motivà la seva desaparició, ja que cada vegada era més difícil que els ciclistes corressin curses de 600 km en un sol dia.

Com a curiositats dire que des del 1891 al 1905 la va organitzar el Bordeux Velo Club i nomes hi podien participar corredor amateurs. A partir de 1906 el corredors ja van ser professionals.

Inicialment es va idear la cursa perque dures un quants dies, però en la seva primera edicio al 1891 el corredor l'angles Georges Pilkingot Mills va correr durant tota la nit i va fer les parades el més rapides possibles per menjar i davant la sorpresa de tothom va

arribar a paris amb poc mes de un dia,

concretament amb un temps de 26h:36':25".

L'any 1902 la cursa es va fer dues vegades.

La prova va ser creada al 1891 per Pierre Giffard del Petit Journal. Inicialment es disputava cada deu anys i se'n varen fer cinc edicions fins al 1931. A partir del 1901 la organitzacio va pasar a mans del diari Auto-Vélo i a partir de la Segona Guerra Muntial a L'Equipe. La prova tenia dues categories; per professional i per amateurs.

La prova va ser creada per demostrar la fiabilitat del les bicicletes, i per això tots el vehicles van ser sellats abans de començar per tal de garantir que es feia tota la prova amb la mateixa bicicleta. A mes les empreses Michelin i Dunlop varen fitxar dos corredors potents per tal de demostrar la fiabilitat del pneumàtics amb cambra, vers els de goma massissa. Varresultar guanyador Charles Terront que corria amb Michelin amb un temps de 72h:22min. I el segon va ser Pierre Jiel-Laval amb Dunlop, que tot i tenir alguna punxada i haver de reparar-la el seu ritme va ser superior al dels corredors amb gomes massisses Varen començar 207 corredors i van acabar 99. La cursa en la seva primera edició no permetia la inscripcio a extrangers ni a dones.

Al 1901 la prova es va internacionalitzar i es varen separar les classificacions del professionals i els amateurs. Patrocinada ara també per L'auto-Velo de Henri Desgrange la prova va millorar tecnicament i es va montar un sistema de telègraf per actualitzar almoment els resultats del guanyador Maurice Garin que va guanyar amb poc mes de 52 hores per davant dels altres 112 professionals. L'exit de la prova va fer que es venessin molts diaris i aixó va fer pensar a Geo Lefèvre un periodista del diari en fer una prova molt mes gran, el Tour de France! Sota el lideratge de Desgrange la seva primera edicio va ser el 1903.

S'anomena la decana de les proves